El Tribut

El projecte segueix un procés allunyat d’allò convencional. Es generen unes paraules clau per transmetre la idea empresarial, que es converteixen en prompts per a la Intel·ligència Artificial. A partir d’aquí, i amb una combinació de diferents eines de visualització, s’arriba a disposar de desenes d’imatges hiperrealistes que es poleixen una vegada i una altra fins a arribar a destil·lar allò que es perseguia. Allí ja apareix tot el detall davant els ulls: mobiliari, acabats, textures, llum…. A partir d’aquí, comença l’enginyeria inversa, o l’interiorisme invers. Cal arribar a aterrar el projecte, en primer lloc, amb el compliment normatiu, amb plànols, recorreguts, work flow, requeriments en cuina i logístics, per acabar amb la planta perfectament encaixada.

De cada detall constructiu que es genera, se’n deriven decisions de com construir. I allí sorgeix la voluntat de recuperació d’oficis tradicionals, amb operaris locals, i alguns vinguts d’arreu, on encara existeixen oficis com “chocero”, mestres de la canya per configurar espais amb hiperboloides i paraboloides hiperbòlics. Tots els revestiments es componen de costelles en pi, mantes de canyís cosit, i revestiment amb morter de calç. Cap element químic, cap acabat de pintura, tots els materials en estat pur. Amb alguns detalls d’esgrafiat en fresc, o amb estuc de marbre a base de guix, col·lagen animal i pigments naturals.

*Fotografia MIA Moments i Edgar de Melo                                                                                                     *Constructora beGlobal